En aquesta pestanya hem aportat informació sobre diferents aspectes concrets a destacar de la zona de Banyoles i també de la seva zona més propera, com són:
El Clot d'Espolla
Pel que fa a la llegenda del monstre o drac de Banyoles cal dir que existeixen una gran varietat, però totes tenen en comú alguns aspectes concrets com pot ser la situació de la cova on habita el Drac i la presència de l’ermità Mer.
Les Estunes, ubicades prop de Banyoles, conformen una de les zones més característiques del terme municipal de Porqueres. L’origen d’aquestes esquerdes és geològic i recau en els antics terratrèmols. Així, les roques formen grans esquerdes. Les Estunes configuren un espai de gran valor natural. Aquest presenta una ecosistema d’alzinar i roureda, en el qual hi ha la presència d’arbustos, plantes enfiladisses, molses i falgueres.
Bibliografia
Uns éssers prehistòrics
Els Triops cancriformis, anomenats Triops, són uns petits crustacis emparentats amb els trilobits fòssils, que es poden observar a les vores de l’estany d’Espolla. Aquest crustaci és un petit animal especialment adaptat a la situació d’aquest característic Clot o Estany d’Espolla. El medi d’aquest condiciona les comunitats d’animals i vegetals que hi habiten, ja que aquests han de suportar grans variacions en les condicions d’humitat del medi; des d’inundacions totals fins a sequeres absolutes.
Els Triops cancriformis, anomenats Triops, són uns petits crustacis emparentats amb els trilobits fòssils, que es poden observar a les vores de l’estany d’Espolla. Aquest crustaci és un petit animal especialment adaptat a la situació d’aquest característic Clot o Estany d’Espolla. El medi d’aquest condiciona les comunitats d’animals i vegetals que hi habiten, ja que aquests han de suportar grans variacions en les condicions d’humitat del medi; des d’inundacions totals fins a sequeres absolutes.
Aquesta espècie és unisexual, per tant, hi ha mascles i femelles. Les femelles es reprodueixen seguint aquest procés; els ous es desenvolupen sense estar fecundats prèviament per el mascle. Després són llençats a l’aigua formant un “paquet” recobert d’una substància gelatinosa.
Aleshores es poden donar dues situacions:
1)el mitjà en el qual es troben afavoreix la seva evolució.
2)quan arriba l’estació de sequedat els ous es queden incrustats en el fang del fons de l’estany degut a la sequedat d’aquest.
En aquest cas poden resistir el fred i la sequedat.
L’alimentació bàsica dels Triops és el plàncton de l’aigua on habiten, tot i que també ingereixen restes en descomposició i detritus, com per exemple peixos, amfibis o insectes.
Animal prehisòric: triop
El Clot d'Espolla
L’estany d’Espolla o el Clot d’Espolla, situat a la zona de Fontcoberta, és el sobreeixidor natural de l’Estany de Banyoles. Aquest té unes dimensions de 360m de llargada per 145m d’amplada. Cal dir, però, que només s’omple després de períodes de pluja, normalment a la primavera o a la tardor. Això succeeix perquè el clot d’Espolla està ubicat a uns 50 m d’altitud per sobre de l’Estany; de manera que, quan augmenta la quantitat d’aigua subterrània a causa de les pluges intenses, per pressió omple el clot d’Espolla
Fotografia del Clot d'Espolla
Per tant, podríem dir que el Clot o Estany d’Espolla és una bassa intermitent que es pot omplir i buidar en un temps relativament curt. Quan aquest va molt ple, el Clot d’Espolla drena cap al riu Fluvià a través d’un gran salt d’aigua de prop de 80 metres (el Salt de Martís). En contraposició, l’Estany de Banyoles, per la seva banda, aboca les seves aigües al riu Ter.
La llegenda del Monstre de Banyoles
Pel que fa a la llegenda del monstre o drac de Banyoles cal dir que existeixen una gran varietat, però totes tenen en comú alguns aspectes concrets com pot ser la situació de la cova on habita el Drac i la presència de l’ermità Mer.Nosaltres hem escollit una llegenda, la qual situa l’acció al paratge de la Draga. Aquesta explica que el drac, el qual emmetzinava Banyoles i es menjava les donzelles i el bestiar dels vilatans, va ser vençut per un ermità que es deia Mer. Unes fonts diuen que el va vèncer a cops d’estola, i d’altres, que el va dur a la plaça Major i allà el van matar.
Si voleu llegir i conèixer la llegenda que hem triat només cal que cliqueu en el següent link:
Així mateix, us adjuntem un enllaç perquè pogueu escoltar una de les cançons populars més importants de la ciutat: el "Monstre de Banyoles" de Toni Jiménez.
Les Estunes
 |
| Fotografia d'una estuna |
Cal dir també, que al llarg de la història, el món de la mitologia ha envoltat aquest indret. Una de les llegendes més popular, fa referència a les fades Goges o dones d’aigua, invisibles a la llum del dia. Segons les llegendes, les Goges utilitzaven les Estunes com a zona de joc o com a indret, en el qual filaven tota la nit. Es diu que en nits serenes encara algunes persones escolten els seus cants i de lluny es pot veure la resplendor de les seves festes.
Bibliografia
Vergés Gifra, Àngel. (2008) L'Estany de Banyoles (1ra. Ed.). Banyoles: Consell Comarcal del Pla de l’Estany.
Abellan i Manonelles, Joan Anton; Juncà i Riuró, Miquel. (2004). El Rem a l’Estany de Banyoles. (1ra. Ed.). Banyoles: Ajuntament de Banyoles; Diputació de Girona.
Alemany i Oliveres, Joan; Grabuleda i Sitjà, Josep. (2002). El Tren petit de Banyoles. (1ra. Ed.). Banyoles: Ajuntament de Banyoles.
Giménez, Toni. (2009). El Drac de l'estany : el llibre i el CD de la cançó el monstre de
Banyoles (1ra. Ed.). Barcelona: Baula.
Banyoles (1ra. Ed.). Barcelona: Baula.
Grabuleda, J; Tarrús, J. (1993). Banyoles. (1a. Ed.). Girona: Diputació de Girona: Caixa de Girona.
Colldemont, P. (1985). El Pla de l’Estany. Girona: Edicions periòdiques de les comarques.
Museu de Banyoles. Museu Darder: espai d’interpretació de l’Estany. (2010). Recuperat 24 de novembre des de
