Malgrat que no hem inclós informació referent, cal esmentar que hi ha indicis de la presència de poblats prehistòrics en la ciutat de Banyoles.
Edat Antiga, Edat Mitjana i Edat Moderna
El naixement de Banyoles es pot situar al voltant del s. VII aC, quan un poblament pre-ibèric es va situar al turó de Porqueres, a la riba est de l’estany. A continuació seguiren el poblament ibèric i el romà. Malgrat tot, l’actual ciutat no es començà a estructurar fins al segle IX, amb la formació de petits poblats al voltant del Monestir benedictí de Sant Esteve, fundat cap al 812. Prop del Monestir s’hi varen aplegar els primers habitants, que durant segles estigueren sota el poder feudal dels seus abats. Al segle XII es va construir la muralla de Banyoles, que protegia l'antiga ciutat. Al cap de poc temps, es van dessecar els aiguamolls, i es van construir uns recs de sortida de l’Estany. Alguns dels recs més importants són el Rec d’en Teixidor, Rec de Ca N’Hort, Rec de la Figuera d’en Xo, Rec Major i Rec de Guèmol. Aquests recs són significatius per a la ciutat ja que van fer possible convertir Banyoles en un terreny habitable.
Rec Major
Seguidament, la vila es va expandir a l’entorn de l’església de Santa Maria dels Turers i de la plaça porticada de la Vila Nova (l’actual plaça Major). La presència dels monjos va marcar la vida dels habitants durant uns mil anys, fins que finalment van ésser expulsats de la comunitat religiosa el 1835.
A l’edat mitjana la representació popular en l’administració municipal, va adquirir importància. En un primer moment, el Monestir va assumir tots els poders judicials i administratius, però en el decurs dels anys la vila va anant assolint llibertats i privilegis.
L’església de Santa Maria dels Turers va tenir un paper destacat en aquesta llarga pugna amb el poder feudal dels abats.
En el segle XII, Banyoles era un dels principals centres drapers de Catalunya; els seus productes s’exportaven a tota la Mediterrània. La gran època d’expansió econòmica correspon als segles XIII i XIV; possibilitada en gran part per l’activitat dels molins drapers que es concentraven sobretot al rec Major, però també s’hi trobaven d’altres activitats com els molins blanquers, el tint, els teixits i els molins fariners. Posteriorment, la vila va créixer a l’interior d’un recinte emmurallat que s’havia començat a construir l’any 1209.
A partir del segle XIV, varen venir uns segles de decadència, i no va ser fins al segle XVIII quan es va experimentar un gran desenvolupament econòmic, demogràfic i urbanístic.
Al 1809 Banyoles fou bombardejada per les tropes franceses desprès que ocupessin la vila. Aquest fet provocà danys en les zones més fortificades, entre elles el Monestir.
Edat contemporània
Al 1916 s’inaugura el Museu Darder d’Història Natural i quatre anys més tard Banyoles va rebre el títol de ciutat de la mà del rei Alfons XIII.
Segona República, Guerra Civil i FranquismeEl 14 d’abril de 1931 fou una data significativa per a la història de la ciutat ja que els banyolins es manifestaren reclamant la instauració de la República a la ciutat. Dos dies abans, havia guanyat a Banyoles la coalició monàrquica i com a conseqüència, el poble demanà que, d'igual manera que a la resta d'Espanya s'havia proclamat la República, succeeís el mateix a la ciutat.
Pel que fa a la Guerra Civil, va repercutir negativament sobre la ciutat de Banyoles. Ocasionà el tancament de moltes fàbriques, la incautació de convens i temples, nombrosos assassinats, robatoris i exiliats. Aquest mateix any es creà el Comitè de Guerra de Banyoles que va prendre el poder de l’Ajuntament. Durant els tres anys posteriors, la ciutat es caracteritzà per la manca de feina, escassetat d’aliments i crisi econòmica. Amb l’acabament de la guerra, finalment s’elimina el Comitè i s’instaura un nou Ajuntament.
D’altra banda, l’agost de 1936 es va produir la primera divisió territorial de Catalunya, els 11 municipis que ara formen la comarca, van ser inclosos en la comarca del Gironès. Els esforços per part de l’Ajuntament de Banyoles i les respostes favorables de la resta d’ajuntaments per constituir una comarca pròpia, van resultar infructuosos.
Entre el 1936-1939 la divisió territorial de la comarca, no va tenir una aplicació efectiva; primer fou la guerra civil i després el règim franquista que va derogar l’Estatut d’Autonomia i tot allò que hi tingués relació.
Desprès de la Guerra Civil, el Franquisme s’establí arreu d’Espanya. Com la resta de localitats catalanes, Banyoles en patí les conseqüències: es prohibí l’ús públic del català, es censuraren les activitats populars típiques, etc.
Als anys seixanta es va produir un fort creixement ja que la població ocupada en la indústria i els serveis va incrementar notablement. Contràriament l’agricultura va experimentar una forta davallada.
De la transició democràtica a l’actualitat
La creació de la Mancomunitat Intermunicipal de l’Estany l’any 1976, que es va desplegar veritablement a partir del 1980, va néixer amb la voluntat de posar en funcionament serveis que sobrepassaven l’àmbit municipal. Projectes com el de l’abocador comarcal i la depuradora d’aigües residuals, entre d’altres, tenen el seu origen en aquest primer òrgan. És en aquest mateix any quan es va concedir la catalanització del nom oficial de Banyoles.
Al 1987 la Llei d’organització comarcal de Catalunya, establia que els pobles del Pla l’Estany havien d’estar inclosos dins la comarca del Gironès. La bona experiència de funcionament de la Mancomunitat Intermunicipal de l’Estany i la destacada defensa de tots els ajuntaments de la comarca per voler formar una comarca pròpia, van ser factors determinants perquè la històrica aspiració comarcal fos finalment una realitat.
A l’any 1990, es va descobrir un poblat neolític al Parc de la Draga de Banyoles. És un dels pocs jaciments prehistòrics d’ambient lacustre de la Península Ibèrica.
Al 1992 es realitzen finalment les proves de rem dels Jocs Olímpics de Barcelona; suposava l’espai més idoni de Catalunya gràcies a l’existència de l’estany.
El 8 d’octubre de l’any 1998 es va produir un tràgic accident a l’estany de Banyoles. Una de les embarcacions de l’estany va naufragar a causa d’un excés de pes, ja que transportava un total de 141 passatgers, 61 més dels permesos. Tots els passatgers eren turistes francesos de tercera edat. Aquest incident va causar la mort de 21 persones. Després de multitud de processos judicials, el 30 de juny del 2008, els propietaris del catamarà van ingressar en un centre penitenciari de la zona, acusats d’homicidi imprudent.
Hi ha aspectes del lloc i documents que ens recorden temps passats?
Certs llocs de la ciutat de Banyoles ens permeten recordar temps passats. L'any 1987 fou trobada una peça molt coneguda de Banyoles, una mandíbula humana fosilitzada. En un principi va ser considerada del període Neandertal, però un estudi posterior la situa en el període Pre-Neandertal. És una mandíbula d'una dona de mitjana edat, anterior a la darrera glaciació, i per tant, relacionada amb el període del Paleolític inferior (entre 200.000 i 80.000 a.C).
Coneguda popularment com "la madíbula de Banyoles"
Altres troballes d'importància, han estat el descobriment d'un poblat neolític trobat a la zona de la Draga. Aquest poblat data del 5.200 a.C; situat a l'antiga vora de l'Estany on anteriorment el nivell de l'aigua era més baix. També s'hi ha trobat restes d'un poblat ibèric, a prop de l'església de Santa Maria de Porqueres, que data dels segles V i II a.C.
En aquesta zona també hi havia hagut una població romana, durant els segles I aC i I dC. Les recents excavacions dutes a terme per els arqueòlegs han pogut donar a conèixer alguns objectes històrics de l’època com ara estàtues, monedes, planxes de plom, etc.
El primer document on s’esmenta per primer cop on s’esmenta Banyoles, data de l’any 822, el qual confirma la possessió de la ciutat per la comunitat benedictina en nom del comte Rampó de Girona per part de Lluís el Pietós.
Durant la Guerra Civil, dos avions republicans d’origen soviètic es van estavellar a la zona de Cap de Bou. Popularment es comenta que, en la quietud de l’estany, es pot apreciar un dels avions al fons de l’aigua.
Una proposta que es va dur a terme al llarg dels segles XIX i XX consistia en la construcció d’una línia ferroviària que passés la ciutat ja que aquesta estava mal comunicada. Actualment es conserva un monument que recorda la pretensió de construir aquest tren.
Un altre fet important va ser la celebració de les proves de rem dels Jocs Olímpics de 1992. L’any 1984 Banyoles es va presentar com a subseu dels Joc Olímpics de Barcelona´92. L’estany possibilitava la celebració de proves de rem i piragüisme. La proposta va ser acceptada, fet que va conduir a la posterior construcció, l’any 1985, de la Vil·la Olímpica, situada al nord del nucli urbà. Econòmicament suposà un impuls per a la zona i un increment de la popularitat de la ciutat.
Estany de Banyoles a principis del segle passat
Bibiografia
Vergés Gifra, Àngel. (2008) L'Estany de Banyoles (1ra. Ed.). Banyoles: Consell Comarcal del Pla de l’Estany.
Grabuleda, J; Tarrús, J. (1993). Banyoles. (1a. Ed.). Girona: Diputació de Girona: Caixa de Girona.
Noguer Planes, Miquel. (2007) La plaça major de Banyoles. (1ra. Ed.). Banyoles: Ajuntament de Banyoles.
Vilarrubias, Rafael. (2007). Passió per la crònica gràfica.(1ra. Ed.). Girona: Diputació de Girona.
Colldemont, P. (1985). El Pla de l’Estany. Girona: Edicions periòdiques de les comarques.
Banyoles. Banyoles. (2011). Recuperat 24 de novembre des de http://www.banyoles.cat/
Museu de Banyoles. Museu Darder: espai d’interpretació de l’Estany. (2010). Recuperat 24 de novembre des de
http://www.museusdebanyoles.cat/darder/ElMuseu/Història/tabid/175/Default.aspx
http://www.museusdebanyoles.cat/darder/ElMuseu/Història/tabid/175/Default.aspx
