De què viu?

Una mica d’història...

Banyoles fou, des dels seus inicis, un centre comercial i industrial de gran rellevància per a la comarca del Pla de l’Estany. 

Malgrat que l’agricultura sempre ha representat un sector d’importància, no podia ser un lloc preeminentment agrícola ja que, a causa dels aiguamolls, els terrenys de la banda sud-est de l’estany no eren gaire propicis per a l’agricultura. La força hidràulica de l’aigua va ser aprofitada des d’un principi per: molins fariners, molins drapers i molins paperers, conformaven una gran font de riquesa per a la vila.  

Al segle XVIII s’inicia una forta expansió demogràfica i industrial. De fet, Banyoles és en aquest moment, una de les primeres viles de les comarques gironines en la producció de teixits de cànem. L’altre producte important era el lli. En aquesta època, més de la meitat de la població eren artesans mentre que el sector de l’agricultura era minoritari. A finals del segle, la població pagesa va créixer notablement en haver-hi un estancament industrial. Durant aquesta època, sabem que la indústria tèxtil oferia ocupació per a unes 400 persones de tota la comarca.  

Al començament del segle XIX, la indústria banyolina travessava un moment àlgid. No obstant aquest fet, la Guerra del Francès i la pèrdua espanyola de les colònies d’Amèrica, van ocasionar una davallada per a la indústria. Entre 1840 i 1860 les indústries més mecanitzades del ram del tèxtil van desaparèixer.

Ja al començament del segle XX, començaren a desaparèixer les blanqueries i les papereries. Només restaren alguna fàbrica de farina, d’oli de gèneres de punt i de xocolata. N’aparegueren d’aiguardent i de sifons, de gel, de rajoles, de cartró, de seda i d’espècies. Als anys seixanta, es produí un fort creixement econòmic. La població ocupada en la indústria i els serveis s’incrementà notablement mentre que l’agricultura patí una forta davallada. La indústria es diversificà i els sectors que veieren el seu augment de forma significativa foren els de la construcció, de la fusta, tèxtil, metall, pells adobades i l’alimentació. Al mateix temps, les indústries del transport i de la maquinària creixen en relació a l’exportació i al capital estranger.

L’economia a l’actualitat

Actualment, l’evolució de la indústria moderna ha deixat de banda l’aprofitament de l’energia hidràulica dels salts de l’aigua; l’activitat industrial ara es basa principalment en el sector alimentari, metal·lúrgic, de pells adobades, calçat, bombes hidràuliques i pinsos. Avui dia hi ha més de 300 botigues a Banyoles que, sumades a altres establiments com perruqueries o gestories, ascendeixen a un total de 600. El sector comercial i de serveis minorista té un pes rellevant en l’economia local pel que fa a la creació d’ocupació i de riquesa. El comerç a més, té una importància cabdal com a element de cohesió social i d’identitat ciutadana. Pel que fa a les empreses, majoritàriament són de tipus mitjà (40-100 treballadors) essent les exportadores dominants les del metall i el tèxtil. Tot el conjunt permet afirmar que Banyoles és un centre industrial intermedi, on coexisteixen sectors tradicionals i moderns.

Com a indústries més assenyalades destaquem la fàbrica de gelatina Can Juncà, la fàbrica de xocolata Torras i la fàbrica de llaminadures Haribo. 

Font 1: Gràfica d'elaboració pròpia a partir de dades oferides per l'Ajuntament de Banyoles.

Aquesta gràfica ha estat elaborada per les membres del grup a partir de documentació i dades cercades a l'Ajuntament de Banyoles. A partir d'aquesta es pot observar que el sector que està més ocupat per part de la població és el dels serveis, i en contraposició, el que ha anat perdent treballadors i actualment està amb un 4% de la població és el sector primari. 

Turisme

Cal destacar, malgrat no suposar beneficis econòmics de gaire importància per a la ciutat, el turisme present a Banyoles. La ciutat banyolina va començar a atreure turistes, especialment per l’existència de l’estany, a partir dels anys seixanta.

A mitjans del segle XIX, el punt de màxima atracció turística de Banyoles fou la Font Pudosa, una font d’aigües amb propietats curatives. El turisme de la font augmentà amb la construcció d’un balneari; hi assistien persones de Girona, Barcelona, França i Australia. A la segona meitat del s. XIX el promig anual de persones que visitaren el balneari foren de 800; malalts i turistes que aportaren importants recursos econòmics a una població que es trobava necessitada.  

Actualment el turisme existent a Banyoles es caracteritza per visites de curta durada, relacionat principalment amb el turisme de cap de setmana. La procedència dels visitants és bàsicament de Barcelona i rodalies; un turisme de lleure que es basa principalment en el transport familiar, l’accessibilitat al lloc de parada i la possibilitat de banyar-se en l’estany. Cal dir però, que Banyoles conforma una ciutat amb poques places hoteleres i de baixa qualitat, fet que reafirma la idea de que el sector turístic no suposa de gaire importància per a l’economia.

Font pudosa

Com afecta l’activitat econòmica al medi ambient i al paisatge

El secundari és el principal sector que afecta al medi ambient. Malgrat que la majoria d’indústries es conglomeren en una zona de Banyoles (la Farga), la seva incidència en el medi és notòria. Un dels aspectes que es fa més evident és la contaminació visual i la pudor que desprenen algunes fàbriques. D’altra banda, algunes de les indústries banyolines es situen a les afores del nucli urbà, de manera que conformen un polígon industrial.

Pel que fa al sector terciari, hi ha presència de comerços diversos, però situats lluny del centre urbà. Aquest fet comporta un augment dels usos dels cotxes per poder mobilitzar-se ja que, malgrat que hi ha oferta de transports públics, no acostumen a utilitzar-se per la seva recent implantació.

Cal esmentar que, des de l’Ajuntament, s’està intentant potenciar el turisme al voltant de l’estany, un turisme ecològic que té cura del medi ambient. Amb aquest propòsit, promouen l’ús de vehicles no motors al voltant de l’estany i s’intenta preservar les zones verdes.

Finalment, fem menció de la Draga com a espai verd destinat al lleure i a l’oci.

Bibliografia

Vergés Gifra, Àngel. (2008) L'Estany de Banyoles (1ra. Ed.). Banyoles: Consell Comarcal del Pla de l’Estany.

Noguer Planes, Miquel. (2007) La plaça major de Banyoles. (1ra. Ed.). Banyoles: Ajuntament de Banyoles.

Vilarrubias, Rafael. (2007). Passió per la crònica gràfica.(1ra. Ed.). Girona: Diputació de Girona.

Colldemont, P. (1985). El Pla de l’Estany. Girona: Edicions periòdiques de les comarques.

Banyoles. Banyoles. (2011). Recuperat 24 de novembre des de http://www.banyoles.cat/