Banyoles
El nom de Banyoles prové de la paraula llatina Balneolae. Aquesta procedència es pot relacionar amb la possible existència d'uns banys àrabs d'origen romà a la zona de Banyoles, sobre les terrasses travertíniques, per sobre dels aiguamolls.
Situació geogràfica
Banyoles és la capital de la comarca del Pla de l’Estany i està situada a l’extrem nord oriental de Catalunya. S’ubica a la zona cèntrica de la província de Girona a 18km al nord-est de la ciutat. El municipi es troba a 175m sobre el nivell del mar i el seu terme municipal és de 10,89km2.
En termes específics, la ciutat es troba situada a 6o 23’ de longitud est del meridià de Madrid i a 42o 5’ de latitud.
Els municipis que envolten la ciutat són Porqueres i Fontcoberta, entre d'altres.
Població i poblament
Segons dades facilitades per l’Ajuntament de Banyoles, en data del 10 de novembre del 2010, el nombre d’habitants de la població és de 19.559. Com podem observar en el gràfic següent, l’edat majoritària de la població és de trenta a cinquanta anys. No obstant això, i a diferència de la tendència actual, el nombre d’infants de 0 a 10 anys i d’adolescents (de 10 a 20 anys) és més elevat que el nombre de persones de tercera edat.
El terme municipal de Banyoles té una superfície de 11,0km2. Pel que fa a la densitat de població, és de 1796,1 hab./km2.
D’altra banda, fent referència a la immigració, el percentatge d’habitants estrangers respecte la població és de 23,48%. L’origen majoritari d’aquestes persones és: Marroc, Gàmbia, Romania, Xina i Colòmbia, en aquest ordre.
El clima
Per la seva localització, el clima de Banyoles és clarament mediterrani. La temperatura mitjana anual és de 15ºC. No obstant, les diferències de temperatura entre les quatre estacions de l’any són força acusades. Així, el clima de les primaveres és suau i quasi calorós; els estius són força calorosos (amb temperatures que poden sobrepassar els 40º); la tardor té un clima molt variable: sovint el fred no entra fins a finals d’octubre; i, per acabar, els hiverns són força freds.
L’índex de pluviositat mitjana és de 815mm. És una zona, doncs, amb forces pluges i amb bastant humitat. El règim de pluges és molt irregular, de manera que hi ha mesos amb sequera consecutiva i, d’altres, amb pluges fortes.
Pel que fa als vents, els dominants provenen del nord-oest. Malgrat això, a la primavera i estiu, també abunden vents procedents del sud-est. La força mitjana anual del vent és de 12 km/h, tot i que poden arribar als 70km/h.
El medi físic
L'Estany de Banyoles
L’estany de Banyoles presenta una forma característica de vuit.
- Entrada i sortida d'aigua a l'Estany de Banyoles
L’Estany es va formar a l’època quaternària fa uns 250.000 anys. Aquest és d’origen tectònic i càrstic.
Els moviments tectònics produïts amb la formació dels Pirineus, van donar lloc a la falla de l’Empordà que coincideix amb l’Eix Major de la zona de Banyoles. Les erosions pluvials i fluvials van començar a definir uns primers fenòmens lacustres en forma d’enfonsaments, així es va formar la zona lacustre.
L’origen de l’Estany està causat per les filtracions del riu Fluvià, aquest va aconseguir partir les formacions lacustres.
Amb els anys, l’aigua va anar desfent el material calcari, fins que es va trobar amb el material impermeable en el lloc on hi ha la falla. Per tant, davant la impossibilitat de continuar perforant horitzontalment, l’aigua va seguir el camí verticalment, passant a través de materials permeables, tals com la calcaria o els guixos. Finalment, l’aigua va sorgir a la superfície formant l’Estany de Banyoles.
El primer estany de Banyoles tenia una extensió molt superior a l’actual, en un principi inundava la seva zona ponent, entre sis i vuit metres per sobre el nivell actual.
L'Estany de Banyoles, també rep aigua superficial, a través de les rieres naturals d'entrada, però, aquestes només suposen un 10% de les aportacions totals de l'aigua de l'estany. Entre aquestes rieres trobem: Riera de les Estunes, Riera del Vilà; Riera Marquès; Riera Castellana; Riera de Can Morgat; Riera de Lió i finalment la Riera dels Tanyers. Contràriament la sortida de l’aigua de l’Estany, està relacionada amb els recs de sortida.
- Els estanyols
La conca lacustre amb el temps ha acabat propiciant l’aparició de diferents estanys i estanyols. Aquests es formen quan les aigües que circulen per l’aqüífer contacten amb les capes superiors de guixos que es dissolen i produeixen grans cavitats o coves d’aigua a poca profunditat. D’aquesta manera, quan l’aqüífer disminueix el seu volum d’aigua i el terreny es col·lapsa, es produeixen una sèrie d’enfonsaments sobtats del sòl, que donen lloc a la formació d’estanys i estanyols.
En aquest sentit, aquets enfonsaments han donat lloc als següents estanyols:
- Estanyol del Vilar
- Estanyol Gros de Montalt
- Estanyol Petit de Montalt
- Estanyol de N’Ordis o de Cutzac
- Estanyol d’En Sisó o Vermell
- Estany de la Cendra
- Estanyol Nou o de Can Silet: El darrer estanyol que sorgí, tingué lloc el 12 de novembre del 1978.
A la resta de la comarca, a Porqueres, Camós, Pujarnol, Sant Miquel de Campmajor, al Pla de Martís, i Usall, trobem també altres estanyols, brolladors, i aiguamolls tots relacionats amb la Conca Lacustre.
Fauna i flora
- La flora
Amb un clima mediterrani de tendència humida exposada a la influència propera del mar i la muntanya, el Pla de l’Estany presenta una vegetació influenciada per l’home, ja que, s’ha deixat notar en el bosc de la comarca, ja que, el pi ha nascut i s’ha desenvolupat gràcies a les plantacions dutes a terme en èpoques passades. Per això, la pineda ha ocupat des de llavors la major part de la superfície de la comarca. Actualment, amb l’home lluny de les feines silvícoles, la vegetació potencial esta encapçalada per l’alzinar mediterrani, que va imposant el seu domini. Altrament, l’estany, conforma en les seves ribes una vegetació caracteritzada per l’adaptació al medi humit. La jonca, el canyissar o la balca, arran d’aigua, i els prats humits i arbres com la saula, el desmai o el pollancre, a les ribes, són les espècies més habituals a l’estany.
També hi ha presència de plantes com per exemple les canyes, els joncs, algues verdes i varietat d’animals com cargols, larves d’insectes, especialment libèl·lules i crustacis.
Joncs
Segons la quantitat d'aigua present al sòl, les diferents plantes aquàtiques se situen esglaonadament cobrint el límit de l'estany, fet que dóna lloc a una típica distribució. Així, en el perímetre de l'estany, estanyols i rieres es formen unes franges concèntriques com a cinyell vegetal. Es defineix, doncs, una zona de canvi entre el medi aquàtic i el medi terrestre on el gradient hídric és el principal factor que determina la situació de cada una de les espècies de plantes aquàtiques.
Segons el gradient hídric, trobem tres grups de plantes: els hidròfits, els helòfits, els higròfits.
Saula
- Fauna
La fauna autòctona està representada per : la tenca, el barb, l’anguila, la baga i el surell.
Des de 1910 a 1912 s’han introduit; la carpa, el salmó, el “gardi” (és l’espècie més abundant a l'estany, d’origen francès i que no habita a altres aigües de la península ibèrica).
Els animals que habiten la zona de Banyoles són; salcets, fotxes, rascles, becadells (grans i petits), cardines, verdums, mallerengues, tallarols, tórtores, turques, òlibes, tòtils, gripaus, ratpenats, guatlla, perdiu,tord, cruixidell, bitxacs, etc.
Gat negre
Ànec de coll verd
Cultura
Calendari de festes populars
- Hivern
- Festa de Sant Antoni Abat (el dissabte més proper al 17 de gener): Es mostren tota classe d’animals, alguns amb carros i carruatges, que provenen de les quadres del municipi i s’exhibeixen al llarg dels carrers de Banyoles.
- Carnestoltes (el dissabte abans del primer dia de quaresma): Es realitzen dues rues al llarg del dia: una a la tarda pels nens i una altra al vespre on s’exhibeixen les carrosses més elaborades. Es duu a terme per diferents carrers del municipi i s’acaba a la plaça de les Rodes.
- Primavera
- Processó dels Dolors (el divendres abans del diumenge de Rams): Es duu a terme una processó (d’una antiguitat superior als 180 anys) de caire religiós catòlic. Està protagonitzada pels manaies (antics soldats romans) i s’exposa la talla de fusta de la Mare de Déu dels Dolors de l’escultor banyolí Bohigas.
- Benedicció de les palmes (el diumenge de rams).
- Fira del cop d’ull (el dilluns de Pasqua Florida i a les festes de la Mare de Déu d’agost): Es construeix un mercat on es poden trobar tota classe d’articles i objectes antics. Se situen 140 parades al voltant de les places i els carrers més importants de la ciutat.
Fira del cop d'ull
- Festa de Sant Isidre (el diumenge més proper al 15 de maig): Els pagesos del municipi festegen el seu patró a l’església del Monestir a partir d’un cant propi.
- Exposició de flors (últim cap de setmana de maig): Exposició de plantes i flors arreu dels carrers de la ciutat.
- Festa de Sant Antoni de Pàdua (el dissabte més proper al 13 de juny): els treballadors de la construcció es reuneixen en l’acte central del dia: el concurs de paletes, que té lloc a la Plaça Major.
- Estiu
- Aplec de la Sardana (el primer diumenge de juliol): als paratges de l’estany es celebren ballades de sardanes al llarg del dia.
- Festa d’automobilistes (el segon dissabte de juliol): El gremi automobilístic organitza aquesta festa on s’exposen un gran nombre de vehicles.
- Sants Abden i Senén (el diumenge més proper al 30 de juliol): aquests sants eren els invocats per protegir els pagesos, propietaris i masovers. L’acte festiu actual té lloc a l’Església de Santa Maria del Turons, on es canten els goigs. Posteriorment, es fa la processó i l’ofrena del blat.
- Festa de la Mare de Déu d’agost (el 15 i 16 d’agost): És la festa més important del municipi. Es realitzen activitats culturals populars: teatre, sardanes, cercavila de gegants i cap grossos... i també s’inclou el concurs de pesca a l’estanyol del Vilar.
- Tardor
- Sant Martirià, Festa Major (el dissabte anterior al 24 d’octubre): És una altra festa important de Banyoles. Es realitzen actes religiosos catòlics i populars (sardanes, cercaviles...)
Cercavila
Gastronomia
Alguns dels menjars més típics de la zona són:
- El formatge de drap: és un dels pocs llocs de Catalunya on es fabriquen artesanalment aquest tipus de formatge. S’elaboren amb llet pasteuritzada de vaca i es fa madurar durant un mes i mig.
- El formatge d’atura: també és tipus de formatge que es fabrica artesanalment a Banyoles. S’elabora amb llet crua de vaca i es fa madurar durant 2 mesos.
- Les tortades d’ametlles de Banyoles: és un bescuit que sol tenir forma de corona. La diferència del bescuit normal és que es substitueix la farina per ametlla.
Tortada d'atmelles
- Vedella: la vedella de Banyoles és una de les carns més preuades culinàriament.
- Xai: és una de les carns més característiques del Pla de l’Estany.
- Flors comestibles: als boscos dels voltants del municipi es poden trobar flors comestibles a la primavera.
- Tomàquet de Bitxo: és un tipus de tomàquet que originàriament prové de l’Amèrica del sud. Té una forma allargada i un gust dolç; és quasi inexistent al mercat català i força desconegut.
Tomàquet de bitxo
- El cogombre i el carbassó són dues hortalisses força cultivades a la zona.
- Banyolins: són un tipus de fesols més petits.
Biliografia
Tradició festiva i gastronòmica: Tradición festiva y gastronomica (1ra. Ed.). (2005) Banyoles: Consell Comarcal del Pla de l’Estany.
Aguirre, Miquel; Rustullet, Miquel. (1999). Repics de festa: aplecs, fires i festes del Pla de l’Estany. (1ra. Ed.). Banyoles: Consell Comarcal del Pla de l’Estany.
Bolòs i Capdevila, Oriol de; Maselles, Ramon M. (1983). Mapa de la vegetació de Catalunya: escala1/50.000: memòria del full núm.33 “Banyoles”. (1ra. Ed.). Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca. Direcció General de Medi rural.
Coma, Miquel ; Gratacós, Joan. (1991). L’estany de Banyoles. (1era. Ed.). Girona: Diputació de Girona: Caixa de Girona.
Grabuleda, J; Tarrús, J. (1993). Banyoles. (1a. Ed.). Girona: Diputació de Girona: Caixa de Girona.
Banyoles. Banyoles. (2011). Recuperat 24 de novembre des de http://www.banyoles.cat/
Museu de Banyoles. Museu Darder: espai d’interpretació de l’Estany. (2010). Recuperat 24 de novembre des de
http://www.museusdebanyoles.cat/darder/ElMuseu/Història/tabid/175/Default.aspx
http://www.museusdebanyoles.cat/darder/ElMuseu/Història/tabid/175/Default.aspx
